de foc de llenya seca al terra,
i plat de cullera,
de pagès de camps d’arròs.
Recollit al refugi de la llar,
amb la nevera plena,
la bota del racó a punt,
i tot l’afecte a celebrar
del sant Volem de cada dia.
Potser millor un estiu...
que no cerca abraçada
i fa pluges de suor,
en un temps de focs...
sense massa control.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada