sense parsimònia,
tampoc altiva, però neta,
amb la urgència justa,
amb l’afecte definit
i el bany de sang i llum
que em faci moure el cor,
un cor parat de temps,
el temps que fa que ja no hi ets
...per un malentès,
per una malicia infundada,
que un ventilador va escampar cruel
i ens va embrutar del tot.
Potser em cal una mirada neta,
d’ull viu, sense parsimònia, activa,
amb tot allò precís i just...
que amansa les tempestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada