Tempesta al mar

Eolo esbufega i desvaria sobrat,
ha perdut la proporció, la mesura,
va posseït, fent estridència.
La remor és estereofònica, ratlla...
El déu del tro ha obert la porta,
el vent s'emporta la por total,
tot s'escampa, tempesta, feredat...
la deessa del mar s'anuncia,
l'aigua fa bucles de foc,
el cel s'obre i cauen serpentines,
rajos de llum que encenen la nit.
I pensar que ahir era una bassa d'oli,
on la suavitat onejava per la blavor
i la serenor tenia el seu hàbitat.
Una tempesta al mar és un espectacle,
un mar blandant els somnis és amor...
De totes maneres m'enamora dolç,
tot i que de nen em va fer pànic
i vaig restar esglaiat al costat...
del meu padrí, sorprès.
Em va fer la impressió que...
aquell munt d'aigua ens podria cobrir
i, en un no res, ofegar-nos a tots.
Qui em diria a mi, en aquell temps,
que acabaria vivint prop del mar
i que ens faríem amics per sempre,
perquè em tempera a mi i a l'ambient,
perquè és font i pau i espai...de reflexió.