Ensenyar a pensar

Obstinat, boig d'alegria transparent, mastegant ironies de suficiència

i, durant el temps que dura un parpelleig, una cosa semblant a l'emoció precisa,

em va deturar els gestos per sempre més.

A cops, un no vol trencar els somnis, fins i tot aquells que vius despert,

idealitzant l'entorn que et millora.

M'encanta anar de recreació, amb el cotxe lent i còmode, a gust,

comandat per mi, fent ziga-zaga, estalviant els tolls i els clots

i desaccelerant pels llocs i els moments on l'existència va ser plena i ferma.

Un bagatge d'alforges carregades et fa veure, boig d'alegria transparent,

mastegant ironies de suficiència, i durant el temps que dura un parpelleig,

una cosa semblant a l'emoció precisa et detura els gestos, et paralitza...

És com aquell que s'extasia davant la bellesa d'un quadre,

perquè li ha tocat la fibra tova de la seva sensibilitat artística...

Quants cops penso que s'hauria d'ensenyar a aprendre...

Un s'emociona i s'omple de llum quan té un bon cablejat, i a punt.

Un s'encén quan el mestre és bo... aleshores, aquest, pot ensenyar a pensar...