El dia es tintarà de nou sol

Tot va com ve, i ve com vol. Un xala sempre pels esglaons de l'esperança i, després, doncs… és el que hi ha. Avui faig festa, els meus companys caminen i la Teresa és d'excursió final de curs… són al Delta, tenen bon gust, sí senyor. El Pere i la Mar venien as dinar, semblava, hauríem anat al Serrallo, al final vindran a la tarda… va com va. Total que he dormit fins les deu, he fet uns paràgrafs per al "Parlen de…" que parlen dels meus entorns propers i que he titulat "Nenúfares con rana". He anat a caminar fins a La Caixa de la Rambla, he fet una gestió i he omplert el tiquet del bus per a la Teresa.. el meu dura tot l'any.

He baixat caminant, pensant on dinar i, al final, he fet cap a l'Amsteleria, que ho fan força bé… però són molt lents servint, amb una parsimònia que no em va gens, així que, per una propera vegada, caldrà pensar-ho un parell de vegades. Bé, són les quatre de la tarda, sóc a casa, els joves han de venir a buscar el cotxe, suposo que no trigaran gaire. Veure'ls sempre és un plaer! Sembla que gairebé arribaran junts… vull dir els fills i la Teresa, i el dia es tintarà de nou sol millorat…