Diuen que sempre hi ha un temps per a cada cosa i que cada cosa té el seu temps... Però també crec que tots passem edats en les quals mai en tenim prou de res, i ho volem tot, sense pausa ni treva, amb força, traça, dia i nit... Mai és massa, sembla que pensem, fins i tot d'imprudència i precipitació en tenim el carro ple, i això ens obliga a improvisar, perduts... És com quan tens molta gana i creus que et menjaries el món, a mossos i sense mastegar gens, i amb una simple cullerada d'arròs, concentrat i greixós, ja no te l'acabes... i, després de maleir l'oferta per insuficient, te n'adones d'aquella llum que diu: "...i tindrem una mida, com cal, per a totes les coses, o moltes...". El que passa és que, quan entens allò de ser prou moderat, fins i tot amb la moderació, ja tens l'edat en la qual no menges de tot, saps el que t'agrada, el que et fa mal i, sobretot, el que et convé... De totes maneres, tampoc cal oblidar que un bo i tendre entrecot no té el mateix sabor als 20 anys que als 60... i així passa amb totes les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada