Un altre dia

La mare parla sola i pregunta per tota la família... és una desfilada de vius i morts a qui ella té presents i amb qui es comunica amb pacífiques converses, en somnis que l'acaben alterant i despertant. No sé què és millor, si aquell estat de somnolència més o menys silenciosa o aquest neguit on es veu integrada i amb una certa energia en les converses habituals de família. Tot és poc bo... per un costat l'apagament i per l'altre un estat irreal, en tots dos casos et trenca l'ànima i l'ànim. Avui la Teresa plega a la una, els dimecres lliura a les tardes i, després, té pont fins al dilluns.

Recordo la Castanyada que fèiem a la meva escola, amb tots els nens al pati fent rotllanes, les castanyeres repartint panellets i castanyes i els professors col·laborant amb les begudes... Tot acabava amb música de festa, la canalla s'ho passava bé i jo també de veure'ls tan feliços i contents. Demà és Tots Sants, festa de records i pregària pels éssers estimats que són al cel. Els cementiris són plens de flors i de sospirs, alguna llàgrima, algun somriure en pensar en agradables situacions en vida. Al meu pare li hem posat un centre floral preciós... ell que és al cel, des d'allí farà un somriure i ens donarà força i ànim...

M'ha trucat el Germà Lluís... es veu que el Germà Polo, que sol llegir els meus articles, l'ha assabentat de la crítica situació de la meva mare i ell, que és un sant home, m'ha volgut fer costat, acompanyament de família i amics que, en aquests moments, em fan sentir com aquella mà al muscle que et reconforta i et dóna aquell calor, plural i proper, que t'ajuda i que tant agraeixes. M'ha dit que, en les seves pregàries comunitàries, faran un pensament amb la mare, la qual cosa demostra el tipus de persona que és i el per què té tota la meva estima i consideració.

La mare descansa. Després miraré de fer-li empassar un Actimel. La Teresa ja és a casa. Els que som, ja hi som tots...