La mare de la criatura

La Teresa i jo... (darrerament em surt fàcil aquesta expressió... sembla allò del rei d'Espanya "La Reina i yo..."), doncs això... nosaltres solem anar a fer un talladet quan surt de l'escola a quarts de cinc. Fa uns dies que anem a un bar on hi ha wifi i, a més, els cafès i les aigües encara van a un euro. La mestressa té un nen de quart, amb veu de pitis-flauta, d'aquells nens que parlen com els avis, en plan muntatge de l'entorn proper i que tots plegats es creuen que tenen un geni... això sí, despistat, poc constant, que viu als núvols com tot set ciències que es valori.

L'altre dia feia problemes de trens i els anava radiant amb la seva veu de xisclet agut, intentant raonar-ho tot, davant la complaença de la mare i el germà gran que, bocabadats, li facilitaven totes les vies a més de riure-li totes les gràcies. A mi m'agraden més els nens que parlen i actuen com un nen que anirà cap a un desenvolupament natural, progressiu i sistemàtic. En marxar, li vaig dir que jo havia estat molts anys professor de quart de primària, i a la mare no se li va ocórrer altra cosa que posar-se a desacreditar als mestres joves d'avui en dia per la seva poca implicació.

Recordo que quan era a l'escola, mai podia suportar que em parlessin malament d'un company... sempre deia: "No és correcte parlar d'algú que no és present. Si voleu el vaig a buscar i en parlem de tot plegat". Aleshores, les possibles difamacions s'acabaven de seguida. A la mare de la criatura li vaig dir que, de mestres, com d'enginyers o paletes o el que sigui, n'hi ha de totes qualitats i capacitats. Tots tenim present que l'educador es fa a base d'experiències i amb els recursos adequats i, ara, amb la que està caient, no m'estranya que pugui haver-ne alguns que encara es trobin més desprotegits i abandonats del que ho estan habitualment.

Ja se sap... si el nen funciona i treu bones notes, és un savi i s'assembla a mi, però si no funciona i suspèn, la culpa és del mestre que no el sap motivar, que no el sap tractar i el mira malament. La senyora en qüestió, en silenci era més bonica...