Dir l'hora en català

L'expressió fidel de dir l'hora que és en català es basa sempre en un sentit progressiu, és a dir, que després de l'hora exacta s'hi afegiran els minuts i els segons, com per exemple: són les nou, són les nou i deu minuts, són les 9, deu minuts i tres segons. A partir del primer quart igualment, expressant primer els quarts i fracció i, seguidament, el nombre de l'hora respectiva, com: un quart de deu, dos quarts i mig de deu, tres quarts de deu, tres quarts, dotze minuts i 5 segons de deu, però... falten 3 minuts per a les deu.

Recordo que a la meva escola (La Salle de Reus) ensenyàvem a dir l'hora en català als nens de tercer de primària i no els resultava gens fàcil, tot i que disposàvem de rellotges de paper amb busques mòbils per practicat tot el que podíem. En realitat, a quart s'assabentaven correctament de tot el funcionament.

Al Delta, a part de no fer neutres (de la qual cosa me n'alegro molt), diuen l'hora com els castellans però en català, més o menys, però mai correctament. Nosaltres ja ens entenem. A Mallorca parlen de l'horabaixa, que és allò de "la luz crepuscular", que cantava Machín... aquella primera llum del dia, abans de sortir el sol, o potser l'última abans de pondre's. Un pensament per als pagesos i mariners que tant en saben d'hores i oratges, fins i tot, sense rellotges.