Ronaldo és un extraordinari jugador, amb comportaments no massa adients a la seva qualitat, suposo que acabarà per créixer, també en tots els aspectes que li cal madurar. Va fer dos gols de potència i picardia, només a l'abast dels elegits, però els va celebrar, aquest cop sí, autoproclamant-se "la" figura i fent callar i pacificar el públic. Pobre, molt pobre, només té diners... i qualitat futbolística. Messi és més humil, més normal, ell celebra els gols mirant al cel, donant gràcies per l'encert i, tot seguit, s'abraça amb qui li ha fet la passada... mai diu que ha estat ell qui ha arreglat el món i la vida i el partit de tots els presents. Senzillament és millor, el número u, pilota d'or dels darrers anys, reconegut per tota la premsa especialitzada i els tècnics d'arreu del món. Tots dos són, possiblement, els millors jugadors de la història, però el meu exemple a seguir seria Messi, tot i que Ronaldo tindria algun capítol brillant a comentar.
Impressionant el que es pot fer amb noranta-vuit mil cartolines vermelles i grogues... doncs sí, una senyera que abastava tot el camp i li donava un fresc aire català a tot l'ambient. A més, al minut 17 i 14 segons de cada part, els crits majoritaris d'independència recordaven la caiguda de Barcelona, el 1714, i els Decrets de Nova Planta, on el poc amic dels catalans Felip V ens va retallar fins i tot la dignitat. Bé, no m'agrada barrejar la política amb l'esport, però qualsevol moment és bo per la reivindicació i així ho van fer, també, durant el Concurs de Castells d'aquest cap de setmana, on senyeres i estelades donaven una llum i color especial a l'espectacle. En el clàssic vaig gaudir del futbol. En política, davant d'un Felip V sempre hi ha un Rafel Casanova. De totes formes, no s'hauria de barrejar una cosa amb l'altra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada