Ma mare

Ma mare està molt justeta, em fa patir... parlaré amb la seva doctora, sembla que està baixant els esglaons definitius. Té 95 anys i ho esperes tot, però quan arriba el moment no te'n saps avenir. He baixat al de Walter a fer el talladet i li he explicat a l'Antonio, per si demà no puc anar a fer bici, perquè segons com vegi el panorama em quedaré a casa... Totes aquestes coses també són la vida, i et prepares i et mentalitzes, però mai estàs a punt per afrontar aquestes situacions. Cal confiar en Déu, que no hagi de patir de forma innecessària i, quan sigui l'hora, la prengui al seu costat per sempre més.

Són profundes situacions on la impotència palesa davant la contemplació d'allò irreparable i que veus que marxa cap al seu camí, et fan reflexionar, penses en la seva lluita per mantenir la dignitat, en el seu esforç constant perquè la casa suri i el fill tiri endavant i el marit es trobi acompanyat, amb el mateix criteri d'ordre i d'unió... Penses en tantes coses que fan que cada cop et sentis més d'aquella manera en què voldries fer moltes forces però no saps on aplicar-les. El que sí tinc clar és que ha estat una gran persona, treballadora i responsable, com mai he vist a ningú, i una mare total i boníssima en tots els sentits. Estarem junts fins que Déu vulgui... Un petó!!