Un vaixell gran, color butà, entra a port acompanyat del pràctic i dels guies que ho fan perfecte... ho fa pausadament, majestuosament, amb parsimònia. És un "gasero", com diria l'Antonio. El cas és que, tant si és un "container" com un "quimiquero" o un petrolier, impressiona veure'ls de prop i em fa reflexionar sobre el seu món de mar endins i port, sempre mirant el temps, entre càrregues i grues, de moll en moll, mirant el cel i esperant trepitjar terra i abraçar família i després marxar i tornar... i tornar a marxar.
A primera hora del matí, en el primer viatge al faret petit, he vist tornar les barques que pesquen a la llum. Són prou maques i en porten una de més petita, lligada al darrera, que duu els grans llums que, en encendre's, atrauran els bancs de peixos i, aleshores, els pescadors llençaran les xarxes i els atraparan. Bàsicament, agafen sardina, seitó, verat... És bonic i nou per mi, mai ho havia vist de prop, tot i que ho explicava cada curs a classe.
Avui també és notícia que l'operació menys deu quilos comença a donar fruit. Ja en porto quatre i la cosa pinta bé. La coca-cola zero, l'absència de greixos i alguns hidrats, i el planxa i verdura, més bici i caminades, doncs fan que el cos estigui més àgil i agraït i es perdi pes. Cal ser menys amic de la nevera i, als àpats bàsics, raonable i coherent. Bé, com en tantes coses, la teoria me la sé tota, després... no sempre tinc la voluntat que caldria.
Darrera estrena... aquests dies també he començat a fer alguna sessió de Vibro Max, que ho havia oblidat una mica i que em relaxa bastant, tot i activant-me diferents parts del cos. Senyors... la vida és bonica, diferent, cal trobar-li la gràcia, la té, segur que sí!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada