La sardana

Maragall deia que "és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan". La sardana és la dansa popular i tradicional de Catalunya, els orígens de la qual hi ha qui els atribueix en temps de la colonització grega, i el que sí és fidel és que procedeix de les comarques empordanesa i selvatana (Girona). A partir de l'any 1850, gràcies al gran músic figuerenc Pep Ventura, va obtenir una manifestació moderna, sense perdre el propi classicisme. Quan es balla una sardana, es forma una rotllana i infants, joves i grans la puntegen tot donant-se les mans. La cobla, formada d'onze músics i dotze instruments, és qui interpreta la música composta de preludi, compassos curts i llargs i contrapunt.

Per la seva forma germanívola i galana, i per la seva expressió artística i vital, cal remarcar que avui, des de l'any seixanta, se celebren arreu del món, cada tercer diumenge d'abril, ballades al país, a la península i a l'estranger, sota la denominació de "Dia Mundial de la Sardana". Tots els poetes i prosistes catalans l'han cantada i la canten amb amor. És difícil de saber el nombre de sardanes existents... entre els molts arxius, hom considera que hi són a mils i, tant és així, que des de l'any 1975 els organitzadors i propagadors de les ballades registren una mitjana de 250 a 300 títols nous de sardanes anualment, com a mínim, mostra evident del gran nombre de compositors que la conreen.

Podem manifestar que la sardana és una de les expressions fidels i fraternals del poble català... I, com sempre, els records del poble i la parròquia on, després de la visita i la pregària amb motiu del Mes de Maria, el mossèn ens posava una cinta amb sardanes i nosaltres n'apreníem... Ull!, la del quatre, canviem, ara la del vuit, puntegem, no facis les passes tan llargues, aixequeu els braços... Un cop, una noia que m'agradava va entrar a la rotllana, em va agafar la mà... vaig perdre el ritme i el pas, el cor em bategava a mil per hora... va poder ser maco, es va quedar així...