El porró

Vas de vidre de forma cònica amb un broc a la part superior per on s'omple i un altre més llarg, cònic també, que arrenca de la base, foradat a la punta per on, en aixecar i decantar convenientment el vas, brolla un rajolí del líquid, normalment vi, que conté. Aquest atuell sembla haver aparegut en el segle XII i, des del XVII, persisteix damunt les taules de tota casa pagesa, de les llars dels pobles i també en la majoria de les ciutats i als restaurants típics de terra catalana. El bo que té el porró, segons els nostres rebesavis, és que així hom veu poc i proporciona un estalvi...

Recordo que a la petita terrisseria que teníem a casa en veníem i en teníem de diferents mides, uns tirant a verd i altres més clars. Sembla que estic veient a la mare intentant vendre un porró a uns turistes francesos tot pronunciant una "g" en el lloc de la doble erra... era divertit. El sogre, tot bonhomia ell, també en tenia un i els dissabtes, que sempre anàvem a sopar a casa seva, l'omplia d'un vinet de Batea que, tot i ser blanc, s'agarrava bé i tenia una excel·lent persistència en boca. Va morir molt jove, tot just quan començava a gaudir-lo en plenitud. La Teresa i jo, quan anem de restaurant, solem demanar un postre de fruits secs, allò que en diem un músic, i sempre ens porten un porronet amb moscatell o qualsevol vi dolç. Beure amb porró té la seva gràcia i la seva tècnica, i si no en saps, et taques...