De vegades, havia sentit o vist escrita aquella frase on deia que "tot és relatiu" i, a mi, em sonava a alguna cosa així com a dubtós, poc real, o venut segons criteris, on els diferents interessos no en fan la mateixa apreciació, tot depenent de... Resulta que Relativisme és un pensament, una tendència, una doctrina... segons la qual tot és relatiu i, conseqüentment, hom no pot conèixer res d'una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu.
Un ve d'una educació bipolar, com la malaltia, més greu del que semblava aleshores, on tot era blanc o negre, de dretes o esquerres, Barça o Madrid, americans o russos, nens i nenes, castellà o... castellà. Senyor Wert, ministre d'Educació, això sí que era un rentat total i absolut de l'immaculat cervell infantil, i si en vol aprendre més, per a seguir en la línia que porta ara, doncs aquí, amb tota la inconstitucionalitat del món, té una bona font on inspirar-se. Bé, tot i que hi ha realitats indiscutibles, cada cop més qüestions són relatives, cada vegada ens apartem més del sentit comú, i les coses només tenen interès quan ens interessen, i només ens interessen quan hi traiem un benefici personal i del clan... Sempre penso que, arreu, hi ha gent de bona fe que es manifesta, senyor Rajoy, però qui mou els fils de la maldat, de l'extorsió i del malbaratament, són al xalet de la costa estudiant on invertir. Ningú no comprèn ningú, però tots ens coneixem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada