divendres, 19 d’octubre del 2012

Un dia gris

Plou i fa ventet humit, un dia gris, de recolliment, desat a casa. Me estat al llit fins les deu, em trobava bé i ho he assaborit amb estiraments i tombades de costat, de pura peresa i relaxació. La Mercè i la Carme (treballadora social) han aixecat ma mare, l'han posat guapa, gotetes als ulls i ara li donen l'esmorzar... està justeta, però anem aguantant... fins que Déu vulgui.

Ara baixaré a fer un talladet i donaré un cop d'ull als diaris, si més no, als esportius, ja que els d'informació general em posen nerviós, sobretot per la gent que ni comprèn, ni vol comprendre Catalunya. Ningú no comprèn ningú, però nosaltres som nosaltres... elemental, fàcil, a l'abast, bàsic... només cal fer pedagogia, sense parlar ex-càtedra, només clar i net i deixant clar a tothom, sords cavernícoles inclosos, la injustícia distributiva a què estem sotmesos els catalans. S'haurà de tenir molta paciència per aguantar la incultura i insensibilitat, insults, bajanades a la carta... penós, lamentable, però això, a cops, em tinc cura i em regalo el seu silenci, no té preu...

He anat a veure la sortida dels nens de l'escola del Serrallo. A dos quarts d'una sona la música i les files comencen a apropar-se a la porta. Els pares i els avis esperen a fora, molt d'ordre, ho fan força bé, sobretot els més petits, on sorprèn la quantitat de nens d'altres països... ningú surt fins que la mestra ha vist als seus pares o avis. Són gestos automàtics, ben fets, amb simpatia. Tothom fa bona cara i, en un tres i no res, desapareixen deixant un aura de funcionament adient. Després he anat a veure el riu Francolí... de moment no ha plogut gaire, no baixa aigua, tot i que sembla que s'està preparant per fer-ho amb ganes.

Parlant de coses serioses, demà el Barça juga a Riazor (Corunya), a les deu de la nit, i encara sense Piqué ni Pujol. A l'obrir el diari Sport, m'he espantat, posava "Messi, de Riazor a la clínica", tot està preparat perquè Leo sigui pare aquest diumenge... però jo, en principi, pensava en una possible lesió. He donat el dinar a ma mare. A la una surt la Teresa i dinarem junts, i el dia serà menys gris... Ja no plou!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada