Vetllada familiar

Era costum afectuosa, a tota llar catalana en l'antigor, de reunir la família els dies festius, i l'avi explicava i llegia rondalles, històries, romanços, reflex de la literatura popular d'aquella època a fi d'instruir i fer passar una bona vetllada.

Recordo, de petit, més d'alguna vetllada d'aquest tipus, també alguna història, conte o llegenda que ma tia Teresita o l'oncle Joanet ens explicaven, cruament, tot fent-se els interessants i misteriosos... Així, la tia Teresita n'explicava d'aquell home que havien enterrat a l'hort de casa seva i que va ser descobert per l'exagerada frondositat de les plantes que creixien pels voltants respecte de la normalitat de les més llunyanes... que va passa a Ulldecona, poble del seu marit. En una altra reunió familiar, l'oncle ens explicava que una serp s'endinsava fins a l'habitació on hi havia una mare i el seu nadó, i la serp es posava a mamar tot ficant la seva cua a la boca del petit... el veig fent la rialla tot recordant que el nen no creixia, per la qual cosa la mare se'n va adonar que algú li pispava la llet...

Molt agradables resultaven, també, les estades a la fresca, al carrer, davant de les cases, on la família i els veïns es reunien, feien un gelat o es menjaven una síndria i, com no, es xafardejava sense malícia o el graciós de torn explicava acudits. Tot de pensaments en persones que ja no hi són, que tenien la seva gràcia, que eren família i afecte, abraçada, amor...