Temps eren temps, quan la moda i la distinció era ser blanc com la llet,
les angules es venien en mesures de deu cèntims i es menjaven com fideus,
un duro era una fortuna i, en alguna casa, hi havia plàtans i bevien sifó...
Temps eren temps de carro i bicicleta, de planter i lligassa,
de càntir de gal que feia l'aigua fresca,
temps del rem i de la perxa, del rall i la reixaga,
cabeçut, ortigues, ratllats, clòtxines, canyuts...
Espardenya d'espart i calçons de jonquet,
un tiràs ple de garbes, una garbera que s'escalfa, un correm-hi tots,
temps de gamber, gànguil i ventrols, peix de bassa i riu i mar,
caça de tota mena, brasa de soses i graella de tela metàl·lica de filferros,
bóta de vi de Batea...
Temps eren temps de plantar a estall i anar a la dalla,
temps de suc d'anguila, l'escrita i la mussola,
xapadillo amb all-i-oli, tenquetes fregides amb tomàquet...
Eren temps de romana i canastró, de tirar guano sal i súper
i fer-ho a mà... de súper-home del Delta.
Birbar, segar a mà, llaurar amb animals, rebaixar les llomes,
arreglar boqueres, desbrossar desguassos,
egües, matxos, cavalls, rucs, junyits al carro
o enganxats a l'arada, o a la sínia, o batent a pota...
sempre sota la pressió d'alguna xurriacada immadura.
Temps, eren temps de carreteres de terra i llums de ganxo i metxa,
barraques de canya i bova, amb tomàquets penjat i embotellats,
gerra de fregits per la conserva, tot enmig dels arrossars,
prop de les basses, prop del menjar, de la mar, de la vida...
Temps, eren temps de somni i paradís... temps de Delta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada