Temps, eren temps...

Temps eren temps, quan la moda i la distinció era ser blanc com la llet,

les angules es venien en mesures de deu cèntims i es menjaven com fideus,

un duro era una fortuna i, en alguna casa, hi havia plàtans i bevien sifó...

Temps eren temps de carro i bicicleta, de planter i lligassa,

de càntir de gal que feia l'aigua fresca,

temps del rem i de la perxa, del rall i la reixaga,

cabeçut, ortigues, ratllats, clòtxines, canyuts...

Espardenya d'espart i calçons de jonquet,

un tiràs ple de garbes, una garbera que s'escalfa, un correm-hi tots,

temps de gamber, gànguil i ventrols, peix de bassa i riu i mar,

caça de tota mena, brasa de soses i graella de tela metàl·lica de filferros,

bóta de vi de Batea...

Temps eren temps de plantar a estall i anar a la dalla,

temps de suc d'anguila, l'escrita i la mussola,

xapadillo amb all-i-oli, tenquetes fregides amb tomàquet...

Eren temps de romana i canastró, de tirar guano sal i súper

i fer-ho a mà... de súper-home del Delta.

Birbar, segar a mà, llaurar amb animals, rebaixar les llomes,

arreglar boqueres, desbrossar desguassos,

egües, matxos, cavalls, rucs, junyits al carro 

o enganxats a l'arada, o a la sínia, o batent a pota...

sempre sota la pressió d'alguna xurriacada immadura.

Temps, eren temps de carreteres de terra i llums de ganxo i metxa,

barraques de canya i bova, amb tomàquets penjat i embotellats,

gerra de fregits per la conserva, tot enmig dels arrossars, 

prop de les basses, prop del menjar, de la mar, de la vida...

Temps, eren temps de somni i paradís... temps de Delta.