Castells

La Tàrraco Arena Plaça aquest cap de setmana s'engalana de llum i color, senyeres i estelades, per rebre l'espectacular concurs casteller, on totes les colles d'arreu de Catalunya demostren tot el seu esforç i bon fer... són una passada, un luxe de convivència i, al mateix temps, de competitivitat.

Recordo que la Roser Roca, companya a La Salle de Reus i casada amb un senyor de Valls, em parlava de la Colla Vella, que era l'antiga Colla Jove, i que entre les dues hi havia una gran rivalitat. Moltes s'anomenen Xiquets de Reus, Tarragona... però la majoria tenen el nom de la ciutat a la qual representen posant-hi, molts cops, un apel·latiu que fa referència a algun detall històric que els identifica: Els Bordegassos, Els Caps Grossos, Els Minyons... El cas és que tots hi posen la resta per carregar i descarregar tota mena de castells, tots donen aquella sensació de pinya dolça, d'unió coordinada, de màxima col·laboració i entrega total... l'objectiu, coronar i quan l'enxaneta fa l'aleta és l'èxtasi, i quan els dosos comencen el descens amb rapidesa i el castell es despulla fàcil i segur, en arribar a la pinya, es fa l'èxit total, la glòria, la consagració definitiva. Tarragona és una festa, la gralla sona aguda, nítida i melodiosa. L'any passat van guanyar els de Vilafranca... però aquest... veurem...