Font del Garrot

Està fent una setmana d'esplèndid anticicló, amb fresqueta matutina i una temperatura més que agradable a mesura que avança el dia. Ho havíem parlat amb el Fernando, per a dijous a les nou, al bar Francolí, i així ha estat. Xino-xano, bé més xano que xino, perquè quan ve Fernando anem més de pressa (l'Antonio va més al meu pas...), hem enfilat cap al Pont del Diable per la vora del riu cremada que, de mica en mica, s'està refent. Hem arribat prou bé, vull dir amb els bessons amb bon estat, hem descansat al banquet habitual i, després, pel camí de l'esquerra, vorejant el bosc, ens hem endinsat entre pins i matolls verds i aromàtics, cap a l'alzina, reina dels arbres de l'entorn i també mare per edat, bellesa, majestuositat... Li hem fet els honors, ens hem assegut a sota i hem contemplat, un cop més, les seves branques gruixudes i tortuoses i el seu tronc que a dures penes podríem abraçar entre tots tres... una passada d'arbre que, ara, semblava agraït per les darreres pluges i presentava un aspecte d'un verd negrós, semblant a l'arròs quan li has tancat les aigües i li has tirat el guano.

Prop de la nostra espectacular amiga alzina, està la Font del Garrot, on ja no hi queda res... ni font, ni garrot, ni el Sant Roc que hi havia a l'entrada d'una petita gruta, ara emprada com a refugi, ple de brutícia. Destaquen uns pins molt alts, d'aquells que només s'han preocupat de buscar el sol, sense mesurar les seves possibilitats de subsistència i els enfrontaments amb el vent... molts torçats, també de vells i pels terrenys escarpats i desiguals. Des d'aquí, hem pujat un pendent rocós, d'aquells que t'has d'arrossegar el cul i t'has de parar a descansar, tot per arribar al camí que et porta al Mas de l'Àngel, on hi ha un pilar, decorat amb unes barquetes que el travessen i una bonica i artística àncora, coronat per un àngel a qui, malauradament, li manca un braç... tot brut i mal cuidat, hem comentat sobre la degradació cultural, cada cop més insistent. Fernando m'ha fet un bon bastó de canya que em desaré per les properes sortides... L'Antonio m'espera per anar al meu pas... Són bona gent, podem parlar, des del respecte i l'amistat...