Moreres a La Pineda

A Can Sanchís encara són oberts i les moreres atapeïdes (tant, que els estaven podant alguna branca) encara fan ombra fresca, tot i que el turisme ja ha tocat el dos. Després d'una estona, el ventet reclamava una màniga que no portàvem i, de mica en mica, els habituals d'aquí anaven arribant. Un grup de rabassudes galta-vermelles, que en un principi semblaven alemanyes per allò de galta-vermelles més que per rabassudes, resulta que eren castellanes del sud i molt folklòriques pel que explicaven. No m'ha agradat gens això de castellanes del sud quan volia dir andaluses amb poc ús de la "ce"... Una explicava que aquest cap de setmana no podria anar a ballar perquè tenia els néts, i les altres s'oferien a fer-li companyia. Era un cafè de tarda a fi de bé, de senyores, segurament de poble, que parlen fort i clar i ho recorden, sí senyor, que tenen la sort de ser de poble amb tots els seus respectables i rics costums.

La passera és escassa, potser alguna que treballa a les sales de festa, potser algun matrimoni de vacances d'octubre amb nens petits, alguna que s'acomiada de la platja, algú que té una cita comercial, d'amistat, amorosa, uns joves passen corrent i la mare del carro, i dos àvies fent de bastó una de l'altra... Suposo que aviat tancaran la paradeta, ja som a la tardor. L'any vinent, més...