Anar a afollar nius

Aquesta és una expressió, sentida sovint durant la meva infància, que consistia en anar a cercar nius d'ocells per les teulades de les casetes de camp per intentar agafar diferents tipus d'ocells, ja sigui per mantenir-los en gàbia en plan decoratiu o per fer-ne una bona fregida, novells inclosos. Aquesta manera d'anomenar-ho, que sona una mica barroera, i el fet d'aturar una mica la proliferació de tants pardals, no era mal vista pels pagesos perquè, en els temps en què els grans d'arròs encara són llet, aquests ocells petits se'ls anaven cruspint...

Una vegada me'n va passar una de greu. Com sempre m'agradava anar amb els més grans que jo (els de la meva edat m'avorrien), em vam prendre per anar a afollar nius i, a més, augmentant-me la graduació i el reconeixement en el grup. Com era el més petit, el més ràpid i el més àgil, doncs... seria jo qui pujaria, des de les espatlles del nen més alt, fins a la caseta de les teules vermelles, prop de l'altra banda de canal. I així va ser... Jo anava, emocionat, agafant novellets, alguna mare, algun de color... anava aixecant les teules perquè algun niu estava endinsat cap al fons i no podia agafar-lo. Com podeu veure, tota una barbaritat que, cada cop que hi penso, m'entra urticària i menyspreu, com una cosa indigna i que mai vaig tornar a fer, ni faria.

Però la cosa no va acabar aquí. Un conegut personatge del poble, en passar per allí, ens va reconèixer i li va anar a explicar a l'amo de la caseta de camp a qui fa faltar-li poc per anar a denunciar-nos. Al dia següent, un guàrdia civil va venir a casa per dir al meu pare que havia de passar pel quarter, per la caserna del poble perquè el sergent l'esperava per parlar-li d'alguna malifeta que havia fet el seu fill. Podeu imaginar el meu cangueli total. No sabia què fer ni què dir ni on posar-me, potser l'àvia... un cop més, sempre l'àvia. La cosa va acabar amb els nostres pares canviant la teulada de la caseta, pagant el material i fent-nos profundes reflexions sobre altres formes de passar-ho bé, sense fer mal... per exemple, estudiant una mica més...