Arbres significatius

El meu col·legi té un jardí amb llocs per aparcar i arbres grans i macos. A la mateixa porta d'entrada, a la dreta, hi ha un til·ler immens, poderós, protector, generós... Quan ens era permès, els fumadors sortíem a fer la cigarreta i fer-la petar una mica fins al timbre. Recordo algun treballador recollint floretes per fer-se alguna infusió, tot sota el til·ler, que feia una olor dolça, agradable. Pins de diferents classes, un parell d'avets d'un verd menys fosc, l'arbre de l'amor que sembla tenir por de mostrar els seus sentiments, una noguera jove que va desaparèixer en pro de l'ordre i concert de la nova direcció... Al pati, tot un seguit de plataners que havíem plantat i tingut cura les classes de primària, alguns han desaparegut per les noves construccions i millores, d'altres encara regnen i són testimonis agraïts als nens que els van regar, adobar i, fins i tot, protegir de pilotades i dels companys que no els tractaven bé.

Un cop, el professor Herminio (al cel sigui) em va regalar un cirerer, jovenet però viu i amb molt bona pinta, i me'l vaig plantar a casa, a Deltebre, on tenim una mica de jardí amb algun arbre més, com un pi, un albercoquer i un llimoner. El cas és que va prendre molt bé i es va fer preciós. Quan floria semblava cobert de neu, una avançada de Nadal, desembre congelat. Les cireres que feia eren grosses i semblaven prunes, no moltes però molt saboroses. Era massa bonic... Un dia, una ventada d'aquelles que, de vegades, ens visita al Delta, me'l va arrencar de soca-rel, penós, amb llàgrima incorporada... no calia, era un bon arbre, es feia mirar, produïa.

Ja us he parlat dels tarongers i mandariners del meu hort, així que només recordar que, tots plegats, arbres i fruita són d'una gran qualitat. Tenia, també, una figuera de figues de coll de dama blanca, d'aquelles amb goteta de mel incorporada, que van ser l'origen del meu primer excés de sucre. La tenia al pati de casa i l'estimava molt perquè l'havia plantada el meu pare. Va morir de vella, produint fins al final. I el darrer arbre significatiu és un nesprer molt gros que tinc just al mig dels tarongers. Potser s'hauria d'haver arrencat perquè perjudica els cítrics propers, però quan el veig penso amb el pare i el sogre, que es posaven a la seva ombra i descansaven una mica. Tot arbres de bons records...