Som aquí...

La Mar va marxar a la feina però el Pere s'ha quedat uns dies per veure com esdevendrà la situació. El temps passa per a tothom i el Pere ja en té 24... Ell només ha vist pau i amor a casa, responsabilitat i anar a treballar cada dia, en el nostre cas a l'escola. Ara té ja adquirida la mecànica de la decència i el sentit comú. El divendres, a la una de la matinada, ell i la seva companya eren a Urgències de Santa Tecla per fer-nos costat i amor... ara roman aquí, amb la Teresa, la Mercè i jo, que ens mirem en silenci, mirades de força i ànim, dins del que cap, en aquestes situacions.

La realitat és que anem avançant cap al desenllaç previst, cada cop més apagada, però encara utilitza els últims alès per fer bromes... A la Mercè li ha dit "Després anirem a l'hort a fer una paella". Jo li he dit "Hola guapeta" i ràpidament ha contestat "Tu també", per a després quedar-se suaument dormideta. Sembla no patir gens, com si ja anés assaborint tota la recompensa que es mereix... Ha dinat una terrineta de poma i plàtan i un petit-suís gran, i s'ho ha menjat prou bé. Ara, d'aquí una estona la despertaré una mica per veure si puc fer-li empassar un Actimel. Bé, la Teresa i jo anem a comprar i el Pere i la Mercè resten a casa, serà ràpid. Després, tots junts... dolça companyia.