Fer ullets de carinyo

Al Delta, tenim expressions que plasmen la realitat de forma directa, nítida, entenedora, si més no, per a nosaltres que tenim una original forma de parlar... que és molt més catalana del que alguns d'altres comarques es pensen. El nen feia ullets de carinyo, ell que és el reiet de casa i l'amor de tots, ara a més fa aquesta carona d'ulls humits, vidriosos, que te'l menjaries sense patates... Hom sempre pensa des de la base a la progressió i aquests ulls es faran grans i seran com dos sols i no trigaran gaire en mirar de forma enamorada, com volia l'entranyable Machín.

Què boniques, sempre, les mirades tendres, netes i amb caiguda d'ulls incorporades. Ulls com a taronges, de gran sorpresa, d'agradable, d'esplèndida troballa, notícia... i, després, ullets de pau, mirant des del fons per no ratllar el moment, la serenor dels sentits i de l'ànima. Ullets de carinyo... mirades de mare, de nuvis, de nena adolescent, amb silencis que són pura prosa poètica... Bécquer, tot romàntic ell, deia allò de "por una mirada, un cielo". Sí, amic Gustavo, n'hi ha que són un bany de cel, un cant a la vida i a l'amor, fins i tot les airades són bones, com diria Gutiérrez de Cetina: "Ya que así me mirais, miradme al menos".

Com sempre, penso en les mirades dels alumnes en diferents situacions: després d'un crit, d'una reflexió, d'una notícia, d'una mala nota, d'un elogi... Ulls de cap alt, de cap cot, ullets del fill engripat... com sigui, però almenys mireu-me... amb ullets de carinyo.