Gatets

Durant els meus quaranta-un anys a La Salle de Reus, quinze els vaig passar com a tutor de tercer de primària. Les classes encara no eren triplicades, només hi havia A i B, i jo deia que els de la classe de tercer A eren els millors perquè la A era la primera lletra de l'abecedari i nosaltres també érem els primers. El meu company, Fermín Miguélez, fent broma, no estava d'acord i deia que els que eren realment bons eren els de tercer B perquè així ho indicava la pròpia lletra... Bonics records dels nens de tercer i del company Miguélez, un professor entregat i treballador, una persona molt especial i lluitadora malgrat les seves dificultats físiques i de salut.

La meva classe estava a la planta baixa, amb una gran finestra que donava al jardí. Quan sortia a fer la cigarreta sota el til·ler em podia seure al replà de la finestra, per on veia els arbres i els rosers i tot l'oxigenador i bonic jardí. Un dia em vaig deixar la finestra mal tancada i per la nit, suposo, va entrar una gata. Al dia següent, a l'arribar (tenia el costum d'arribar d'hora i obrir porta i finestra) un soroll per les cadires de la classe em va espantar una mica... era una gata grossa, fosca i de panxa blanca que d'un bot, no massa àgil, va saltar per la finestra. Ensurt a part,no en vaig fer massa cas i vaig anar a buscar els nens de la classe, com cada dia, sense dir res... la sorpresa encara havia d'arribar i en majúscules. En plena pregària i reflexió matutina, uns sons "gaturals" de gatets petits reclamant a sa mare per mamar... eren cinc recent nascuts, sota una petita llibreria on desàvem lectures variades. Podeu imaginar l'enrenou a la classe. No sabia com fer-ho... la gata observava la finestra des del mig del jardí i els gatets cada cop xisclaven més... Però Déu existeix i aquest cop va aparèixer en forma del senyor Ignasi, un treballador d'aquells amb mans de plata i bo per a tot. Vaig treure els nens una estona al pati i ells es va fer càrrec dels gatets i, fins i tot, de la neteja. Vam tornar a la classe com si res. Després d'un temps em va explicar que la història no havia acabat bé, tot i que ho havia intentat... la gata mare, que en un principi mostrava la seva desesperació pel jardí, no es va apropar a temps als fills que l'Ignasi havia col·locat al seu abast, entre les herbes...