Sants costums

L'adagi diu: "No estàs ben casat si no portes la dona a Montserrat". La tradició ha estat, i és encara avui en moltes famílies catalanes, que en casar-se els nuvis feien o fan el viatge de noces a la muntanya montserratina o, simplement, de visita, tots per ofrenar el ram nupcial a la Patrona de Catalunya. A Saragossa, és respectuós i sa costum anar a passar els nens pel mantó de la Pilarica, que és la Patrona d'Aragó. També a Reus fan quelcom semblant amb la Verge de Misericòrdia, Patrona de la ciutat...

Com a professor de La Salle de Reus, fèiem, cada principi de curs, una visita al Santuari on demanàvem a la Mare de Déu l'ajut per actuar amb encert i paciència, i per al nens esforç i rendiment, salut i pau per a tots. Evidentment, també passàvem pel mantó de la Verge i li fèiem un petó. Recordo que anàvem en fila d'un i pujàvem per unes escaletes que ens portaven a la part del darrera de la capella, on era la Patrona. Sants costums, bonics records, plens de grans propòsits. Am certa emoció, feia de pare Bonet, com deia la Txell, i demanava per tothom, pels malalts de la família, per l'àvia velleta, pel germà que estudia fora, pel pare i la mare i els professors i tots els que estimàvem. Tothom em deia que ho feia molt bé: l'Empar, la Carme, la Marga...

A Deltebre hi ha una muntanyeta de sorra, d'uns quatre metres d'alçada, on hi ha representades les verges de Reinosa, Pilar, Cinta i Montserrat, totes molt venerades per les nostres terres. Tot el meu respecte i adhesió als sants costums...