Una altra de profe...

Per als professors, estava ben vist que rebéssim als pares, dues o tres vegades durant el curs, i era molt edificant, tant per excés com per defecte, tot allò que et podies trobar sovint.
- El nen és llest, però potser no tant com per a no haver de fer els deures ni estudiar una mica...
I el pare responia, gairebé agraït i emocionat:
- És com jo, i tampoc m’ha anat tan malament…
Evidentment, un davant de situacions així no podia callar i, aleshores, no tots els pares eren capaços d’entendre la realitat, tot i que jo ho intentava i, a cops, fins i tot me’n sortia prou bé, d’altres no tant...