Fum, fum, fum!

Diu el poeta que s’esfullarà una rosa,
i el seu sentiment acluca l’ull
i diu que a la verge més jove li vindrà llet al pit,
i res no és mesquí, i és blanca la nit,
alguna cosa passa, enmig de fred i neu…
S’escolta un cant de pastors,
i un tropell de cavalls, o potser són camells,
i un estel que s’ha fet gros i llarg,
i sembla que va marxant, mostrant camí…
I allà dalt de la muntanya, doncs això,
el que ja sabem: Fum, fum, fum! El Nen és nat!