Aquella pau que és por

Potser una flor, una llum, una nit plàcida,
una mà estesa, una abraçada inesperada,
d’aquelles que trenquen ossos però arreglen l'ànima...
Potser un somriure, una aprovació, un apropament,
una ferma paraula que te t’empeny a l’autoestima…
Potser uns peus a terra, un fer pinya, un estar alerta...
per a què no ens malmetin l'ànima a cops de falsa pau,
aquella que, com diria Raimon, no és més que por.