El poeta s’extasia quan veu el riu entrant al mar,
el mar surt a abraçar-lo i l’omple de sal i onades de benvinguda.
I el romàntic de la ploma veu els ànecs en el seu hàbitat,
i un vol de flamencs que sembla que passaven per allí,
com aquell que no fa res,
i els ibis van picant allò que troben pels arrossars,
una lliça que salta, i sembla que et dóna el bon dia.
I el poeta es queda bocabadat...
mirant la immensitat de l’espectacle del Delta,
el de l’Ebre és clar, a Deltebre, evidentment…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada