Hom sap que sóc un enamorat incondicional del Delta de l’Ebre, Deltebre per a ser exacte, però hi ha una cosa que amb els anys em costa d’aguantar, que és la humitat… La meravella de la proximitat de riu i mar, més tots els recs i desaigües dels arrossars, comporten que el fred sigui d’aquells que ja et pots abrigar que igual penetra fins els ossos. Així que des de tot l’amor al meu poble, prefereixo el fred sec, que quan et tapes bé, doncs tens aquella bona sensació de bon recobriment. Bé, de totes formes, el Delta és molt Delta, el de l’Ebre, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada