Records emocionants, temps d’amor… La mare solia criar algun pollastre de cresta vermella i algun capó, però normalment eren per regalar a algú que ella creia que ho havia de menester. Sovint penso en tot allò que no teníem, crec que ens feia més rics i sobretot més creatius i més feliços. No és més feliç aquell que té més coses, sinó aquell que menys en necessita, diu una frase que ja és de domini públic. La mare feia miracles a la cuina... la mare era un miracle de persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada