Tenia un oncle, l’oncle Joanet, que vivia sol, i per aquestes dates, els diumenges el convidàvem a dinar. Ma mare feia sopa i olla, i ell sempre portava una ampolla de cava, era un Dubois, i ho passàvem molt divertit. Ara, quan ja no hi són, ni ell ni els pares, sempre penso amb la seva alegria i el seu agraïment i per extensió no em puc estar de fer una reflexió sobre tanta gent que no té una família, ni una llar, ni un foc, ni un plat calent, per fer front a aquest hivern tan cru. Darrerament els nadals em provoquen tristesa, per l’efecte de tantes mancances socials dels mals governs…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada