pensant en el meu bosc espès,
els meus rius braus
de pedres rodones i rodades,
que semblen cors
a remull i a la fresca.
Els camps d’arròs tan verds,
i la pluja fina que tot ho acarona.
Sempre que escric, t’escric,
i agafo una lletra de cada racó
que de la mà hem passejat,
i et faig paraules i algun vers…
Avui, com sempre,
escric... pensant en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada