Un indret lluny de tot i de tothom, per tornar a fer un altre tot, i fins i tot, un tothom adient. És, si més no, curiós que quan has trobat aquella afinitat que en diuen amor, voldries fer el niu allà, en aquell lloc inaccessible, protegit de perills i fora mà de qualsevol pretensió de malifeta. Sempre recordo aquella flor preciosa que surt al lloc més perillós del penya-segat. Després, la realitat et fa baixar a terra i vius la vida entre famílies, amb les que també et cases potser sense saber-ho bé, i pres del somni de l’amor. Aquest, si és real, tot ho pot...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada