un seure al meu banc de pedra,
amb reclinatori per escriure, una temptació,
unes paraules de natura urbana,
de pau concentrada, de possessió,
de tinença de lloc en propietat,
per gaudir de l’espai proper i en pau.
Aquí, com sempre, el grup de jubilats amb monitors,
la gent que va i que ve, amb la compra i la pressa,
per arribar a l’hora, de qui sap què, o quina prioritat.
Sempre m’atrau, la bonica Plaça dels Carros…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada