i totes les llunes dels teus somnis,
però aviat vaig saber que tu eres
un habitant agraït del bosc,
satisfeta amb l’arbre amic,
la font propera, el pi i el romaní.
Aleshores vaig voler ser com aquell ocell
que encara magnífica més la pau
pel passeig entre els arbres en llibertat.
Només volia ser fidel...
i ser a l’alçada natural de l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada