Potser un cafè i una taula, i un seny i una voluntat d’entesa, potser un escoltar, potser preguntar-se el perquè de tot plegat, l’origen, temps en el que hauria estat molt més fàcil de solucionar. Diuen que no hi ha més sord que aquell que no vol escoltar, ni més ruc que aquell que coneixent la història, no en treu les conseqüències adients. Una pena tot plegat… Tu tens un garrot i jo un clavell, cal esbrinar què hi ha en l'ànima de cada cosa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada