No cal cercar un raig de llum
que faci joc amb els núvols.
No cal anar al capvespre
per veure l'exhibició de vermells.
Tampoc cal acudir cada dia a trenc d’alba
per veure com el sol fa meravelles de colors.
I si vas a veure l’onada blanca...
que el vent belluga sense mida, no passa res.
Em conformo, en tinc prou, de ser prop teu,
al mateix llit, i veure com obres els ulls,
sense pressa, a poc a poc, i en molta pau…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada