que semblava perduda,
o gairebé atrinxerada,
o amagada pel sotabosc,
tot esperant una trobada
que semblava prevista.
Ella era una veritat lliure,
sense res que demostrar,
ni tan sols tot allò...
de què va sobrada.
Entre protector i sumis,
vaig agafar aquells ulls
i, des d’aleshores,
són la meva llum més clara…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada