Se sent com una mena de remor i fa una mica de por,
sembla que comença quelcom indefinit i macabre,
tot és torna fosc, fins i tot l’aigua de la mar és negra,
i plou a bots i barrals i a més fa vent d’aquell que fa mal
i tomba arbres al bell mig de la ciutat…
Potser la tardor ja es dóna per arribada i fa l’entrada triomfal,
para després anar afluixant i ser aquella estació
que tant agrada a tots els enamorats
que passegen sota la caiguda de les fulles dels plataners…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada