Feia olor de llimona acabada de collir, tot i que era la nena més dolça i tendra de la terra. Tenia el ulls blaus de mar, per allò de les pampallugues de colors de les llums de la nit. Semblava que en la seva carona deliciosa hi havien dibuixat un somriure permanent, però no, ella era així, al natural. Era tot un somriure amb ulls, i amb un olor exquisit de llimona…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada