Puja al meu cotxe,
apropa’t, dóna'm la mà,
fes el pas, sense por,
sense mesura ni previsió.
Agafa’t al meu braç,
amb confiança,
cerquem el vaixell
de l'abundància
de pau i noblesa,
més enllà encara hi és l'avió
que ens portarà...
pel núvols blancs,
lluny de les malícies
i misèries humanes.
Anem, vine amb mi,
fins i tot un àliga...
ens pot transportar,
plàcidament,
cap a la felicitat més absoluta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada