La meva àvia materna era una dona genial, d'ella ja n'he parlat moltes vegades i segur que continuaré explicant curiositats i vivències que mai oblidaré. Avui l'arròs trencat el fan servir per a fer menjar per als gossos, però a l'àvia i a mi ens agradava molt i ella els feia com si fos el nostre típic col, arròs i fesols, però tenia una altra textura més fina i semblava que menjàvem una altra cosa. Recordo que ho començàvem a provar quan encara no estava cuit del tot i resulta que, quan ja estava per menjar, gairebé no ens en quedava. Única, la meva àvia Concepció...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada