Sí que ho és, d’entranyable, el sentiment d'aquests dies… Mentre van viure els meus pares sempre feia cap a casa i, dins la nostra humilitat, els meus pares feien notar el Nadal, no insistiré en la sopa de la mare, però si recordaré el seu pollastre farcit, criat a casa que era espectacular. Ara, la Teresa i jo, anem a lo pràctic i segur, ens decidim per un llamàntol i una espatlleta de lletó, un bon cava brut i no cal gaire cosa més, però contra gustos diuen que no hi ha res escrit. Molt bones festes en família i molta pau!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada