Tinc el nas enganxat a la finestra, se'm fa la boca aigua i el cervell poesia, sembla que vol nevar, és més, ja imagino els primers flocs, com escapats d'una bola de cotó fluix i, a continuació, es va intensificant la blanca i fenomenal caiguda d'aquest sensacional bany de puresa. Neva, resto a la finestra, ara ya sense imaginar res de res, cau com una mena de pau plàcida, tot sembla un cirerer florit, es congela el desembre, potser s'apropa una llum que el fon sense cap remei...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada