Figues seques i avellanes i un bon rastre de baldanes, diu una nadala que cantàvem els nens del meu poble. Figues seques… l'àvia i la mare posaven una ametlla dintre i era boníssima, també les paracotes amb figa son espectaculars, la Teresa és tota una entesa i les fa de manera magistral (no tothom en sap). Les figues seques també són de presència obligada en les postres de músic, juntament amb les nous i les avellanes i les panses. I per recordar, no me'n puc estar de la nostra figuera de casa, de figues d'aquelles amb goteta de mel i que a mi m'encantaven...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada