M'encanta el sol que, quan li sembla, és fa pas entre el fred, i jo, com un llangardaix qualsevol, cerco la bondadosa flama que acarona i em poso a passejar amb especial plaer total. Camino prop del mar, pels bancs molts jubilats estan espatarrats, fent gairebé una becaina dolça. Més enllà, en un altre banc, està el senyor que dóna menjar als coloms, avui els porta un menú variat, unes molles de pa i una paperina de moresc en grans petits i els animalons gairebé embogeixen d'alegria plena…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada