Guants de llana fets de casa, la pell d'un tabardo del pare, una barretina que algú em va regalar i una guitarra gairebé de joguina i, amb tota la vergonya del món, però amb gran il·lusió infantil, anàvem a cantar les ovades per les cases dels familiars i dels veïns i amics, ens feien passar dins casa i ens convidaven a paracotes amb figa i borraines, al final solia caure alguna moneda que després ens repartíem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada